El dia 25/11/11 vam fer una gimcana pel campus de la UAB, a través de la qual, els professors van intentar conscienciar-nos de la gran quantitat de possibilitats que tenim al nostre voltant, al voltant de la universitat, per observar i adonar-nos, per establir relacions, per imaginar, per predir, per comprendre... per fer, com a futures mestres, que els infants visquin experiències riques; amarades d’emocions i coneixement.
Abans però, d’endinsar-nos en la gimcana, en Josep Bonil ens va posar la cançó de Moving, Macaco (2009).
Analitzant la lletra de la cançó, va destacar que en aquesta hi havia certs errors, com ara, la frase: Juntos somos evolución. Nosaltres no som evolució, sinó que som canvi. El que evolucionen són les especies però no pas les persones.
Analitzant la lletra de la cançó, va destacar que en aquesta hi havia certs errors, com ara, la frase: Juntos somos evolución. Nosaltres no som evolució, sinó que som canvi. El que evolucionen són les especies però no pas les persones.
A part d’aquesta, també en va qüestionar una altre: Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber. D’aquesta altre citació, en canvi, què en pensàvem? Jo crec que aquesta frase té una part de certesa, però també té una part de mentida, i és que tot depèn de la interpretació que se’n faci.
Quan s’intenta avançar cap a una millora, en el cas per exemple dels experiments, moltes de les vegades l’intent resulta ser un fracàs i el que es tendeix a fer, en conseqüència, és tornar a l’inici que coneixem i a partir d’allà, començar de nou. En aquest cas, la frase es veuria des d’una visió positiva.
En canvi, quan es tracta per exemple de la implantació de l’educació en els infants, si aquesta decau en algun moment, en aquest cas intentar tornar a l’origen no seria anar cap al saber, sinó que seria retrocedir. I és que tot i que no s’hagin assolit els objectius prefixats, ja hi ha una part de coneixements adquirits que no es poden perdre. En aquest cas, la frase es veuria des d’una visió negativa.
Després d’aquesta reflexió, va venir l’Antoni Bardavio i entre tots dos, ens van informar i presentar l’activitat que anàvem a fer tot seguit.
Moltes vegades no ens adonem de l’ampli ventall d’alternatives de les que disposem, bàsicament perquè no sabem mirar. Amb aquesta sortida però, ens vam veure “obligades” a fixar-nos amb deteniment, en allò que habitualment no veiem i el resultat d’això, va ser més favorable del que em pensava en un inici.
La gimcana constava de 10 proves, però cadascun dels grups solament en vam haver de fer 6, per qüestió de temps i de distribució.
Cada grup teníem un full de ruta, un mapa, que ens indicava l’estació per la que havíem de començar i el recorregut a seguir -nosaltres vam haver de començar per la prova 7 i finalitzar amb la prova 2-.
La primera estació, la prova 7 “Qui viu en 4 m²?”. Al principi, quan vam començar a observar, a part de l’arbre que es trobava dins del perímetre gairebé no hi veiem res més, mica en mica però, vam començar a observar amb més profunditat i vam arribar a detectar una gran quantitat d’espècies: formigues, aranyes, cargols, fongs, etc.
En aquesta activitat es precisava d’una mirada molt específica i, segons la meva opinió, el resultat va ser força avantatjós ja que en vam localitzar, un nombre força elevat. Vam observar, amb la determinació amb que observem el nostre insecte pal.
La segona estació, la prova 8 “Pujar i baixar escales, rampes o camins”.
La prova ens va servir per a realitzar d’una forma completament distinta, una acció que habitualment fem inconscientment.
La prova ens va servir per a realitzar d’una forma completament distinta, una acció que habitualment fem inconscientment.
Aquesta prova va ser la més divertida i entretinguda, ja que s’havien de pujar i baixar les escales diverses vegades i de diferents maneres: a quatre grapes, a la gatzoneta i a peu.
La posada en pràctica d’aquesta, em va originar varies preguntes i reflexions envers tota ella, i aquest ítem em va motivar a continuar. Quina percepció tenen els infants a l’hora de pujar les escales? I les persones discapacitades, tenen suficients facilitats? Sens dubte, diverses percepcions en un mateix espai, a conseqüència de les característiques o situació de cadascú.
La tercera estació, la prova 9 “Busco una cosa que...una altre manera d’estar en entorns naturals”.
La posada en pràctica d’aquesta, em va originar varies preguntes i reflexions envers tota ella, i aquest ítem em va motivar a continuar. Quina percepció tenen els infants a l’hora de pujar les escales? I les persones discapacitades, tenen suficients facilitats? Sens dubte, diverses percepcions en un mateix espai, a conseqüència de les característiques o situació de cadascú.
La tercera estació, la prova 9 “Busco una cosa que...una altre manera d’estar en entorns naturals”.
En aquesta estació, vam haver d’omplir una graella, en la qual hi havia una sèrie de preguntes, enfocades totes elles, al que sens mostrava davant dels nostres ulls.
Les preguntes que hi havia eren les següents: Què està creixent? Què fa olor? Més baixa que tu? Què camina? Què mai ha estat viva? Què escalfa? Què creiem que hi és però no hi veiem? Aquesta nit ja no hi serà? Què uneix? Què separa? Què hi és, però no hi hauria de ser? Sorprenent? Què respira? Antiga?
Les preguntes que hi havia eren les següents: Què està creixent? Què fa olor? Més baixa que tu? Què camina? Què mai ha estat viva? Què escalfa? Què creiem que hi és però no hi veiem? Aquesta nit ja no hi serà? Què uneix? Què separa? Què hi és, però no hi hauria de ser? Sorprenent? Què respira? Antiga?
La realització d’aquesta prova va ser molt dinàmica i pràctica i, en conseqüència, una de les que més em va agradar. La prova requeria recerca, determinació, reflexió i, a nivell personal, certa competitivitat per a resoldre amb més rapidesa les qüestions plantejades. Eren molts aspectes presents en una sola prova, però tots ells coordinats, van oferir un resultat realment positiu.La quarta estació, la prova 10 “Dibuix naturalista: La magnòlia”.
En contrast amb la prova anterior, aquesta no em va agradar gaire. No se’m dóna bé dibuixar i suposo, que aquest va ser el motiu principal de la meva percepció.
Aquí l’objectiu era enllaçar la idea de la magnòlia amb la de la vida, però sincerament, m’agrada més establir l’enllaç mitjançant l’insecte pal, ja que aquest és molt més visual i atractiu. Tot i així, la intenció que s’exigia va ser clara i fàcil d’interpretar.
La cinquena estació, la prova 1 “Les plantes del nostre entorn”.
En aquesta prova no solament es tractava d’intentar identificar les diverses plantes que hi havia a la zona en qüestió, sinó que la manera de fer-ho, amb els ulls tapats, es centrava en la posada en pràctica de la confiança i seguretat vers les altres components del grup.
El detall de realitzar la prova amb els ulls tapats, no solament va permetre potenciar molt més el sentit del tacte i l’olfacte, sinó que també va ser una manera de dur a terme l’activitat, d’una forma molt més dinàmica i activa.
Finalment, la sisena estació, la prova 2 “Què ens explica la paperera?”.
Aquesta última prova va ser força interessant, i és que darrere d’aquesta simple paperera, hi havia tot el tema del reciclatge i de la cura del medi ambient; un tema ja tractat en profunditat, en la conferència de la sostenibilitat.
Els diversos elements que es poden trobar a la paperera tenen orígens molt diversos i és increïble com amb una atenció profunditzada, es pot determinar l’origen i l’ús de tots ells. Vam considerar que aquesta pràctica era força interessant i és per aquest motiu, que en relació, la prova alternativa que havíem de crear nosaltres es va centrar en aquest tema.
Amb aquesta gimcana es pretenia aconseguir una aproximació al currículum i el resultat d’aquesta, ha estat positiva. Tal i com cita el Currículum de 2n cicle d’Educació Infantil (pàg. 5), els infants d’aquesta edat han de desenvolupar una sèrie de capacitats, a l’entorn dels eixos següents:
§ Aprendre a ser i a actuar de forma cada vegada més autònoma.
§ Aprendre a pensar i a comunicar.
§ Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
§ Aprendre a conviure i habitar el món.
Sens dubte, aquesta gimcana és una mica complexa per a que la puguin portar a terme infants d’infantil, però amb petites modificacions no hi hauria cap mena de problema i, certament, incorporaria totes les capacitats acabades d’anomenar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario