02/12/11

MEDI SOCIAL

Espai/Temps

“El concepte d’espai exerceix juntament amb el concepte de temps, de gran calaix organitzador dels continguts de les ciències socials.” Teoria e historia.

Hi ha diversos àmbits vinculats amb l’aprenentatge de l’espai (lateralitat, profunditat i anterioritat) però de tots ells, la lateralitat (esquerra/dreta) és clau, per a saber-nos situar i d’aquesta manera gaudir, d’una bona perspectiva orientativa.

La posició relativa dels objectes a l’espai, està marcada per una sèrie de categories i és que aquests objectes, no sempre els veiem de la mateixa manera; pot estar determinat pel punt de vista o pel moment en que s’observa (espai/temps).

En relació a la lectura anteriorment citada, tots pensem, sentim i actuem en termes espacials i és que, inevitablement, actuem a partir d’esquemes espacials que anem construint en la nostra ment a partir de tot allò que succeeix al nostre voltant.

El temps té un problema respecte l’espai, i és que aquest no és gens concret. El temps és abstracte per si mateix i és per això, que s’han hagut de crear eines per tal de poder-lo “controlar”.

En relació a la lectura “El tiempo y el espacio en la didáctica de las ciencias sociales” Cristòfol A. Trepat i Pilar Comes, el passat va ser però ja no és, el futur serà però encara no és i el present sí que existeix, ara mateix, però se'ns escorre de les mans sense que el puguem detenir.

Així doncs, podem deduir que el present gairebé no és i que el poc que pugui ser consisteix exactament a llançar-se cap al passat, en definitiva a deixar de ser. Com podem definir, doncs, una cosa que gairebé no és i la naturalesa de la qual sembla consistir a deixar indirectament de ser?

Hi ha un total de 3 temps:

§  El temps viscut (subjectiu).

La primera relació que es té amb el temps, està enfocada amb una visió egocèntrica i és que la impressió més directe que es té, és el temps i el ritme que es viu i percep.

A mesura que anem creixent, aquests ritmes es converteixen en pautes culturals, unes pautes ja fixades i repetitives en el pas del temps (ex. creixement, dia/nit, aniversari, estacions, etc.).

En relació a l’activitat de la granja portada a terme a Can Coll:

Com era

Com és

Com serà

§  El temps social (durada).

El temps, per si mateix és complex i abstracte i és que en funció de les pròpies necessitats, es percep més ràpid o més lent (ex. quan estic amb la meva parella el temps passa molt ràpid, en canvi, quan estic en depèn quina conferència, el temps passa molt lent). No desapareixerà mai aquesta sensació?

Les regularitats del temps no són sempre fixes temporalment parlant, i és que qualsevol cosa que passa en el temps, té una conseqüència.

El temps és el que triga, en la relació permanent que tenim en l’espai; com es pot comprovar, el temps i l’espai estan íntimament relacionats i per aquest motiu, s’han d’analitzar els dos conceptes d’una manera paral·lela i comparativa, per tal de poder comprendre’ls correctament.

§  El temps històric (cronològic).

Segons la lectura “El tiempo y el espacio en la didáctica de las ciencias sociales”:

“La cronologia no equival automàticament al temps social o històric perquè, tot i que mesura el decurs de les existències personals i col·lectives, de fet no diu ni explica gens sobre el que mesura.”

“ El temps històric podria ser definit, dins de la epistemologia històrica de finals del segle XX, com la simultaneïtat de durades, moviments i canvis diversos que es donen en una col·lectivitat humana al llarg d'un període determinat.”

El temps històric és el temps que ja no hi és, que no existeix, però que igualment, ha de preservar en el nostre record. Conèixer i saber la historia, ens ha de servir per a no cometre els mateixos errors del passat.

Aquest temps, igual que els altres dos anteriors, presenta una sèrie de categories i aquestes són les següents:

· Allunyament i evocació-empatia. Representació mental del temps i allò que ha passat.

· Simultaneïtat. Mentre nosaltres fèiem una cosa, una altre persona en feia una altre (ex. mentre jo estava estudiant, el meu germà estava dormint).

· Continuïtat i canvi. La continuïtat fa referencia a allò que perdura en el temps (ex. església), i el canvi, es refereix a allò que a causa del temps passat, canvia (ex. el bar que hi havia aquí abans, el van canviar i ara és un forn).

· Ritmes evolutius i durades. Les diferents etapes presents al llarg de la historia (ex. prehistòria, edat mitjana, edat moderna, etc.).

El temps històric es percep a partir de diverses fonts:

· Primàries, aquelles que s’han agafat directament del passat (ex. fotografies, les paraules d’una persona gran).

· Secundàries, aquelles que s’han elaborat avui, per a treballar el passat (ex. recreacions, contes).

Finalment, enllaçant amb el seminari del 16/12/11, dir que tot el que ens passa diàriament ho ordenem en un esquema temporal i espaial. Registrem a partir d’imatges, paraules, petits croquis... d’una manera esquematitzada, per tal d’així poder, d’alguna manera, endreçar tots els records que tenim –esquemes mentals-.

Els esquemes temporals i espaials ens condicionen el món, i la noció que relaciona tant la idea d’espai com la de temps és el canvi, la idea principal per a que tot es pugui produir.

Espacio y Tiempo

Espacio y tiempo, barrotes
de la jaula
en que el ánima, princesa
encantada,
está hilando, hilando cerca
de las ventanas
de los ojos (las únicas
aberturas por donde
suele asomarse, lánguida).

Espacio y tiempo, barrotes
de la jaula;
ya os romperéis, y acaso
muy pronto, porque cada
mes, hora, instante, os mellan,
¡y el pájaro de oro
acecha una rendija para tender las alas!

La princesa, ladina,
finge hilar; pero aguarda
que se rompa una reja...
En tanto, a las lejanas
estrellas dice: «Amigas
tendedme vuestra escala
de la luz sobre el abismo.»

Y las estrellas pálidas
le responden: «¡Espera,
espera, hermana,
y prevén tus esfuerzos:
ya tendemos la escala!»

Amado Nervo

MEDI NATURAL

Com veiem la relació entre fer i pensar?

Tot el que ens envolta està connectat d’alguna manera, l’important però, és saber trobar aquesta connexió.

A l’inici de la classe, vam veure tres vídeos de tres pel·lícules diferents:

Sopa de Ganso (los Hermanos Marx), La vida de O’Brien i Bienvenido Mr. Marshal.

A primera vista, no hi havia cap mena de relació entre el contingut de totes elles, però al mirar amb més deteniment, vaig poder comprovar que en realitat mostraven diferents perspectives, de veure el món en el que vivim.

Totes tres, intenten treure importància a les coses dolentes, tristes i conflictives, tot veient i destacant, les parts positives que hi ha entre línies.

Fins ara l’insecte pal, el nostre Mashi Miru 2, ha estat una vivència molt personal però en aquesta classe, tot això ho vam convertir en pensament.

Per a poder portar a terme la pràctica, vam haver de destacar els elements que caracteritzaven el nostre insecte:

- la capacitat que té per camuflar-se.

- el fet de que se sosté a les parets, sense que es detecti la presencia de possibles ventoses.

- expulsa una mena de tel (muda) i se’l menja.

- cada vegada és més marronós i se li veuen uns puntets.

- a mesura que es va fent més gran, el desplaçament disminueix.

No només amb l’experiència s’és capaç de construir coneixements, i és que solament experimentant, no s’aprèn. Aprendre és molt més que tenir experiències, ja que construir un model d’ésser viu, implica íntimament, el fer i el pensar.

Cuidant i pensant en l’insecte pal, podem aprendre de tots els éssers vius  a partir de la construcció del “model”, i és que a partir d’un sol ésser viu, es poden determinar molts dels elements característics dels altres. En aquest punt, es veuria clarament com en la pràctica dels grills de l’article, la funció i la finalitat que s’intenta aconseguir és la mateixa que aquí, aprendre dels éssers vius d’una manera diferent.

Tot seguit, se’ns van plantejar una sèrie de preguntes a nivell grupal en relació al tema tractat i aquestes, van ser les nostres respostes:

Què tenen en comú els nostres insectes pal?

Són insectes tranquils; nocturns; gairebé tota l’estona estan a les fulles o penjats al sostre i les parets; normalment mengen cap per avall; muden la pell (canvi de color); defequen freqüentment i en quantitat; fan ús de la catalèpsia (mecanisme de defensa); i creixen segons la dimensió de l’hàbitat.

Què tenen de diferent els nostres insectes pal?

No tots actuen de la mateixa manera davant dels canvis; variacions en el temps entre muda i muda; diferents colors (verd, marró); diferents aliments; i diferents dimensions.

Què es pot aprendre a un aula d’Educació Infantil, cuidant un insecte pal?

A un aula d’Educació Infantil es pot aprendre una gran quantitat d’idees cuidant un insecte pal, i algunes de les que considero més rellevants, són les que exposo tot seguit:

Cuidar un insecte pal, potencia l’autonomia dels infants a partir de valors com la responsabilitat i el respecte cap al medi ambient i els éssers vius, tot generant rutines, les quals han de portar a terme diàriament; desperta la curiositat i la motivació per aprendre a construir el model d’ésser viu, a partir d’un aprenentatge significatiu; desenvolupa capacitats i habilitats, que ajuden a créixer com a persona; ajuda a construir el model d’ésser viu, perquè tots tenen trets comuns; treballa el cicle de la vida amb el sentiment del dol (Isabel Guibourg (2010-2011). “Desenvolupament de la personalitat de 0-6 anys –psicologia-”. UAB. Barcelona); i permet la construcció de coneixement conjunt, a partir d’idees individuals, tot potenciant el treball en grup.

Finalment, en relació a la lectura “Perspectiva Escolar 343” de Rosa Sensat, destacar que aquesta modelització és una manera de fer, la qual allunya la visió de ciència estàtica que ordena i classifica, típica en l’aprenentatge de les ciències, per apropar-la cap a una visió més dinàmica, pràctica i experimental que modelitza i transfereix, tot generant preguntes sostingudes.

Aquest és el nostre insecte pal com a concepte:

Els individus es componen dels següents elements:

§  Fluxes. Bàsicament hi ha 2 fluxes en els éssers vius: matèria i energia, que intercanviem i en relació, modifiquen el medi extern.

Algu que entra i que surt (ex. bec aigua, i aquesta surt a partir de la suor i l’orina).

§  Estructura. El conjunt d’elements que formen un ésser viu, i la manera en què s’organitzen (ex. Què té? 4 extremitats).

Estem creats a partir d’una estructura -els infants treballen bàsicament el concepte d’individu-.

§  Funcions. Les activitats que fem per continuar vius.

Els éssers vius fem principalment 3 funcions:

· Nutrició (intercanvi de matèria i energia). Obtenir aquella matèria del medi, que ens permeti la nostra continuïtat i així, mantenir-nos vius.

· Relació (estímul-resposta). Determina estímul-resposta (ex. estic caminant, hi ha una cadira al mig del camí i m’aparto).

· Reproducció (continuació de l’espècie). Constantment ens estem reproduint (ex. creixen les ungles, els cabells, es modifica la pell, es multipliquen les cèl·lules, etc.).

Interacció, regulació, dinamisme. Si cada dia canvio, com sé que sóc el mateix?

Amb el pas del temps canviem i és que hi ha diferencies entre l’abans i el després, totes elles determinades, pel pas del temps (didàctica del medi social).

Els fenòmens del món tenen moltes mirades i és que depenent de les disciplines de coneixement que es tinguin, aquests s’observaran d’una manera o d’una altre.

Fa uns anys, es pensava que l’escola solament s’encarregava d’ensenyar coneixements. Ara però, no tan sols ensenya sinó que ens transmet accions, les quals ens serviran per a la vida diària.

Així doncs, què hauria d’aprendre un infant d’Educació Infantil sobre els éssers vius?

Pel que fa a la lectura “Perspectiva Escolar 292” de Rosa Sensat, un infant d’Educació Infantil hauria d’aprendre sobre els éssers vius, que aquests tenen un límit, un inici i un final, els quals es troben en una frontera (medi intern i extern) discontinua, relacionada amb el dins i el fora. “Qualsevol cosa de dins té relació amb el fora, i una cosa de dins es relaciona amb alguna cosa de dins, mitjançant un joc de canvis i regulacions continuades.”

“L’estudi dels éssers vius pot ajudar a construir en els alumnes aquest nou estil de pensament, si pot permetre analitzar-los, contextualitzar-los, relacionar-los, integrar la incertesa i, també, integrar diferents maneres de mirar que incorporin una visió complementària, dialògica i sistemàtica.”

Tal com cita Rosa M. Pujol (2003), l’estudi dels éssers vius “permet abordar-los des d’una perspectiva sistemàtica que els identifiqui com a sistemes oberts i complexos”.

El coneixement científic t’ajuda a prendre decisions, a comprendre, a participar en el món; però s’ha de tenir en compte, que no és l’únic coneixement present. Tots els coneixements, visions són importants i amb tots aquests, ens hem de formar i haurem de formar més endavant, com a futures mestres, als nostres infants.

Ens hem de moure entre el saber fer i pensar, de la mateixa manera, que ens movem entre els sabers (Josep Bonil (2011-2012). “Les competències: Una mirada des de les ciències”. Magistral 14/10/11. UAB. Barcelona / “Perspectiva Escolar 292” de Rosa Sensat):

- El saber (coneixements). El saber propi i els models científics i tecnològics.

- Saber fer (treball científic i en equip). Qualsevol proposta didàctica porta implícits alguns requeriments didàctics, organitzatius i de gestió, que la fan possible.

- Saber ser (habilitats personals). L’art de fer de mestre, amb unes estratègies i habilitats socials pròpies.

- Saber estar (habilitats socials). La cosmovisió pròpia, la manera d’entendre la relació entre les persones i la relació amb el món.

Les persones ens fem preguntes sobre els fets i els fenòmens del món, i en relació, hem de saber fer aquestes preguntes, tot pensant en les possibles respostes a aquestes.

MEDI SOCIAL/MEDI NATURAL

L’espai i el temps són dos conceptes íntimament relacionats, com també ho són els de fer i pensar. Nosaltres fem i pensem en un món, el qual està condicionat directament, per un temps i un espai.

“Els models en ciència representen un gran esforç de construcció de persones imaginatives i creatives, però el que imaginen ha d’estar d’acord amb la realitat i amb els fets que s’observen i ha de poder donar respostes científiques a algunes de les preguntes formulades”. Perspectiva Escolar 343, Rosa Sensat.

Hem d’intentar gaudir i aprendre el màxim que puguem, dins d’aquest rellotge que no s’atura ni un instant.