L’Escola Bressol i l’Educació per a la Sostenibilitat, un amor a primera vista?
Quin ciutadà volem educar per evitar que passin coses d’aquestes? La situació amb la que ens vam trobar quan vam arribar a la UAB era lamentable, una situació realment patètica, sobretot, tenint en compte, el lloc en el que ens trobàvem.
La conferencia que anàvem a escoltar, estava enfocada a tractar el tema de l’educació per a la sostenibilitat, adreçat a l’etapa infantil. Una idea òbviament treballada i introductòria a les escoles bressol, però teòricament ja implantada i practicada en els adults. La realitat però no va ser l’esperada i és que a causa de la imatge que presentava el campus de la universitat, després del dia de la celebració de la festa major, va quedar evidenciat que encara queda un llarg camí a recórrer en aquest àmbit.
Deixant de banda el que s’acaba de comentar i centrant-me en la conferencia, aquesta es va focalitzar en l’etapa infantil i, en concret, en el programa “Escola Verda”. Aquest “innovador” programa ja està integrat en 16 escoles de Catalunya i, tot i que a nivell global representi un nombre força reduït, la part positiva d’això és que el fet no es degut a la poca efectivitat d’aquest, sinó a la manca de professionals en aquest camp.
Hi ha una sèrie de condicions bàsiques de l’educació infantil per a la sostenibilitat a l’escola bressol, en concret, dos aspectes fonamentals: millora de la qualitat dels espais d’interacció, i canvis en la cultura de centre. A l’inici de la conferencia vam haver de determinar si aquests aspectes eren menys o més destacats, i el resultat va ser d’un 2 sobre 4.
Seguint amb el tema central i connectant amb la idea que nosaltres teníem sobre les condicions bàsiques de l’educació envers aquest, es va indagar en l’Educació Ambiental. No tothom estem d’acord en què entenem per “Educació”, ni en què entenem per “Ambiental”, i és per aquest motiu que en conseqüència, hi ha una sèrie de perspectives sobre la idea en qüestió.
§ Perspectiva Educativa. A l’etapa d’educació infantil és on hi ha més contacte amb les famílies i en relació, no tan sols treballen la sostenibilitat amb els infants, sinó també amb les famílies.
§ Perspectiva Ambiental. L’escola bressol ha d’aconseguir crear una comunitat amb la qual poder-se implicar íntimament amb la idea de sostenibilitat.
“L’educació per a la sostenibilitat pretén comprometre les persones en la reflexió crítica de les seves accions i dels estils de vida actuals, per tal que siguin més capaces de prendre decisions i d’actuar per un món més sostenible.” Fien i Tilbury (2002).
Fins no fa gaire temps, el concepte del reciclatge es determinava a partir de les 3R, ara però, això ja ha variat. En l’actualitat, parlem doncs de 3S i 4R:
La idea de sostenibilitat ens envolta, al mateix temps que també ho fan els espais d’interacció, tots ells, per ajudar-nos a conviure amb les persones i l’entorn.
Els infants no vénen a nosaltres com un full blanc, en el qual hem d’anar fent petjades, sinó que aquests vénen amb una experiència, una cultura, un llenguatge, un pensament i unes emocions prèvies, les quals nosaltres hem de respectar com a punt de partida.
“Ja des dels primers moments de vida, cada infant té un ritme i una manera particular de manifestar-se. Per tal d’ajudar al seu desenvolupament, caldrà respectar les diferències individuals de l’alumnat. Una vinculació afectiva per part de les persones educadores i un entorn acollidor faran que els infants tinguin confiança i se sentin atesos i ben acollits, i afavoriran un desenvolupament progressiu de manera adequada.” Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Núm. 5686–5.8.2010 (pàg. 61478).
Finalment, vam reprendre les votacions inicials referides a les condicions bàsiques de l’educació infantil per a la sostenibilitat a l’escola bressol i després de la xerrada, els resultats d’aquestes van variar, donant com a resultat, un 3 sobre 4.
La sostenibilitat no és una tasca fàcil o senzilla de portar a terme, però sens dubte és un aspecte que ens influencia a tots i que, per tant, hem d’intentar treballar, potenciar i tirar endavant.
Som diferents, no actuem ni fem el mateix, no compartim els mateixos gustos ni aficions, però tots som humans, tots vivim en el mateix món i entre tots ens hem de respectar.
MEDI SOCIAL
El currículum
El currículum del segon cicle d’Educació Infantil, es presenta com un document dúctil, tant pel que fa a la seva estructura com a la finalitat implantada: “En els centres educatius es contribuirà al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants, en col·laboració amb les seves famílies, proporcionant-los un clima i entorn de confiança on se sentin acollits i amb expectatives d’aprenentatge”. Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació.
Com a futures mestres, en relació al currículum, el que hem d’intentar ensenyar als infants són una sèrie de capacitats i competències, les quals creiem que s’han de tenir i dominar, com a ciutadans pertanyents a aquesta societat; un exemple, seria la inclusió de la consciència ecològica.
Les capacitats tenen un valor transversal entre les diferents assignatures i és que, sens dubte, són la clau per a consolidar posteriors coneixements. Aquestes capacitats aporten una sèrie d’objectius i, al mateix temps, el que permetrà assolir la concreció definitiva dels objectius, seran els continguts – àrees.
En principi, en un sistema democràtic, acostuma a coincidir els objectius amb les finalitats del professor, i és que una persona que es dedica a l’educació, ha de tenir una adequada competència lingüística oral.
Finalitats: qualsevol acció docent.
Finalitats: qualsevol acció docent.
Tot això és el que hi ha avui en dia, però sempre ha estat així?
Breu repàs històric de la legislació històrica:
§ Llei General d’Ordenació del Sistema Educatiu (LGE), 1970
Breu repàs històric de la legislació històrica:
§ Llei General d’Ordenació del Sistema Educatiu (LGE), 1970
Llei la qual va establir l'ensenyament obligatori fins als 14 anys amb l'EGB, Educació General Bàsica, estructurada en dues etapes. Després d'aquesta primera fase de vuit cursos l'alumne accedia al BUP, Batxillerat Unificat Polivalent, o a la llavors creada FP, Formació Professional. Amb aquesta llei es va reformar el sistema educatiu des de la primària fins a la universitat, adaptant-ho a les necessitats d'escolarització.
Democratització de l’ensenyament, preocupació per la qualitat de l’ensenyança, fi del principi de subsidiarietat de l’Estat, presencia notable de la ensenyança, etc.
§ Llei General d’Ordenació del Sistema Educatiu (LOGSE), 1990
Llei que va suposar la posada en marxa d'un sistema educatiu basat en els principis de la LODE, la Llei Orgànica del Dret a l'Educació, i va iniciar una gestió democràtica dels centres. La llei va ser la primera que va establir un sistema descentralitzat d'ensenyament a Espanya al permetre que les comunitats autònomes no només gestionessin els centres educatius, sinó que poguessin redactar un percentatge molt important dels continguts curriculars.
Basada en els principis de la ILE, escolaritat obligatòria i gratuïta fins 16 anys, qualitat i equitat social, etc.
Basada en els principis de la ILE, escolaritat obligatòria i gratuïta fins 16 anys, qualitat i equitat social, etc.
Legislació vigent:
§ Llei Orgànica d’Educació (LOE), 2006
Actual llei orgànica estatal que regula els ensenyaments educatius a Espanya en diferents trams d'edats, vigent des del curs acadèmic 2006/07.
Resum principis generals:
1. ”Proporcionar una educació de qualitat a tots els ciutadans de tots dos sexes, en tots els nivells del sistema educatiu”.
2. “Necessitat que tots els components de la comunitat educativa col·laborin per aconseguir aquest objectiu tan ambiciós. La combinació de qualitat i equitat que implica el principi anterior exigeix ineludiblement la realització d'un esforç compartit”.
3. “Compromís decidit amb els objectius educatius plantejats per la Unió Europea per als propers anys”.
§ Llei d’Educació a Catalunya (LEC), 2009
La Llei d'educació de Catalunya, que el Parlament va aprovar l'1 de juliol de 2009 i que va entrar en vigor el 17 de juliol de 2009, té l'objectiu de donar resposta a les necessitats de formació humana i instrumental de la societat catalana. És la primera llei d'educació de Catalunya i la primera en contingut integral en allò que es refereix als nivells educatius no universitaris.
Els grans eixos:
1. Dret a l’educació, excel·lència i equitat per a tothom.
2. Servei d’Educació de Catalunya, voluntat de servei.
3. Règim lingüístic.
Declaració Universal dels Drets Humans
Article 26. Dret a l'educació
1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació ha de ser gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental ha de ser obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional s'ha de posar a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior ha de ser igual per a tots d'acord amb els mèrits respectiu
2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; ha de promoure la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i ha de fomentar les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir el tipus d'educació que es dóna als seus fills.
Marta Bertran Tarrés (2010-2011). “Polítiques educatives i legislació actual”. UAB. Barcelona.
Avui en dia, com s’ha pogut comprovar tot està integrat, deixant enrere la cosmovisió franquista (1975-1992). Però la qüestió és, com va poder regnar aquesta cosmovisió durant tants anys?
Finalment, per tal d'acabar d'enllaçar i de concloure tot això, cal dir que relacionant els dos textos (“Las finalidades de las ciencias sociales. La educación para la democracia” - “Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics?”), el que s'ha comentat i l’ensenyament/aprenentatge de l’àrea de medi social a infantil, es pot establir una bona connexió, ja que tot està fomentat envers la mateixa idea –la meva acció passa per la necessitat de viure amb l’altre-.
MEDI NATURAL
Finalment, per tal d'acabar d'enllaçar i de concloure tot això, cal dir que relacionant els dos textos (“Las finalidades de las ciencias sociales. La educación para la democracia” - “Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics?”), el que s'ha comentat i l’ensenyament/aprenentatge de l’àrea de medi social a infantil, es pot establir una bona connexió, ja que tot està fomentat envers la mateixa idea –la meva acció passa per la necessitat de viure amb l’altre-.
Som éssers socials que vivim en una societat, i en conseqüència, formem part d’una relació d’alteritat en la que sempre s’estableix una relació entre jo i l’altre “Jo sóc tu quan jo sóc jo”.
Cada vegada més, les diferents societats existents es preocupen de fomentar, expandir i millorar l’educació present, però tot i així, encara avui en dia queda un llarg recorregut a fer, abans no s’arribi a una correcte convivència educacional basada en la igualtat i no pas, en la desigualtat injusta històrica i real de la que en formem part.
“Els valors que fonamenten la verdadera democràcia i que són la meta a la que dirigim la nostra acció són essencialment la llibertat, la igualtat i la participació, i la finalitat de la democràcia és, com afirma Camps (1993), la felicitat compartida”. “Las finalidades de las ciencias sociales. La educación para la democracia”.
Tal com cita l’article “Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics?”: “Llibertat i responsabilitat són dos valors fonamentals, i qualsevol proposta d’educació en valors quedaria coixa si només posés l’accent en un dels dos”.
Tots som lliures de prendre decisions, d’opinar i de fer tot allò que desitgem -autonomia-; ara bé, aquestes accions necessàriament han d’estar lligades a una educació, a uns valors i a una ètica, i això s’aconsegueix inevitablement, mitjançant l’empra de la responsabilitat.
S’han d’evitar els problemes i superar els obstacles, intentant que tothom pugui tenir i gaudir de les mateixes condicions, independentment de l’ètnia, religió, estatus o posició. Som humans i entre tots, ens hem de respectar.
MEDI NATURAL
Marlene Dietrich
Aquest dia, la classe es va iniciar amb el següent vídeo:
Marie Magdalene Dietrich, anomenada Marlene Dietrich (Berlín, 27 de desembre de 1901 – París, 6 de maig de 1992), va ser una actriu i cantant alemanya, considerada com un dels principals Mites del Setè Art i també com el novè millor estel femení de tots els temps pel American Film Institute.
Al 1937, al mateix temps que la seva carrera cinematogràfica es detenia, Dietrich es va nacionalitzar nord-americana. Al 1941, durant la Segona Guerra Mundial, Dietrich va ser un dels primers estels a recaptar bons de guerra nord-americanes i, a més d'entretenir a les tropes en el front, va ser molt coneguda per les seves fortes conviccions polítiques. Va ser una ferma anti-nazi que va menysprear les polítiques antisemites del seu temps.
Al 1937, al mateix temps que la seva carrera cinematogràfica es detenia, Dietrich es va nacionalitzar nord-americana. Al 1941, durant la Segona Guerra Mundial, Dietrich va ser un dels primers estels a recaptar bons de guerra nord-americanes i, a més d'entretenir a les tropes en el front, va ser molt coneguda per les seves fortes conviccions polítiques. Va ser una ferma anti-nazi que va menysprear les polítiques antisemites del seu temps.
Marlene Dietrich va gravar diversos discos anti-nazis en alemany, incloent Lili Marlene (1937), un exemple curiós d'una cançó transcendent, inspirada en un poema que un soldat va escriure a la seva parella durant la Primera Guerra Mundial. Aquesta cançó, típica de guerra i versionada en el desamor, va ser molt coneguda en la Segona Guerra Mundial i és que els dos bàndols enfrontats en aquell moment (alemanys i aliats), es guiaven a partir d’ella –situació paradoxal-. Dietrich tocava la serra musical per entretenir a les tropes, mentre que per altre banda, cantava per als aliats a Algèria, França i a Alemanya.
I és que, què necessita un home en un camp de batalla? Una dona a la que escriure cartes, i una cançó per cantar quan les coses anaven malament.
Quan li van preguntar a Dietrich per què ho havia fet malgrat l'evident perill, va contestar la seva ja famosa frase: «aus Anstand» («per decència»). En definitiva, una dona realment transgressora, sensual i revolucionaria, sempre amb l’objectiu ferm de trencar amb la injustícia.
Tots depenem del mateix món i en aquest “tots”, no solament s’hi inclouen els humans, sinó tots els essers vius.
Els nostres insectes pal conviuen amb nosaltres i el que nosaltres fem, els repercuteix a ells directament. No estem sols al món, no som els amos del que ens envolta (com a la seva manera també ho creien els nazis), tan sols som un element més d’aquest gran territori, i això, és el que hem de tenir present.
Gràcies a la raó ens distingim de la resta d’essers vius, però aquest no és motiu suficient per a infravalorar la resta. Entre tots hem de treballar la consciencia ecològica i el nostre insecte, un ésser petit i dèbil, ens ha d’ajudar a incorporar i potenciar la idea.
No hay comentarios:
Publicar un comentario