martes, 25 de octubre de 2011

14/10/11

MEDI SOCIAL

Els contes

El conte és una narració breu de caràcter fictici protagonitzada per un grup reduït de personatges i amb un argument senzill; una eina didàctica i d’aprenentatge presents en la societat. El conte és transmès en origen per via oral (escolta, lectura) des de temps immemorials; amb la modernització, s'han creat noves formes, com els audiollibres, de manera que avui dia poden conèixer-los, com antany, persones que no sàpiguen llegir o que ja no puguin per pèrdua de visió.
Tot canvia i es modifica amb el pas del temps i, sens dubte, els contes no en són ninguna excepció.
En l’època de la Prehistòria òbviament encara no havia aparegut l’escriptura, però tot i això, en aquesta era ja es portava a terme l’elaboració d’imatges representatives. Aquestes imatges eren les anomenades pintures rupestres o parietals, fetes a les parets de l’interior de les coves, amb l’objectiu de poder representar diverses histories.
Anys després, va sorgir l’escriptura i amb ella una àmplia quantitat de tipologies, però les més destacables, són les referents als contes populars o tradicionals. Contes recollits per diferents escriptors, enfocats a moralitzar i a ensenyar “moralejas” als lectors.
Explicar un conte no és una tasca senzilla i és que per a fer-ho correctament es precisa d’un domini, vers l’ús de diverses estratègies didàctiques i capacitats comunicatives associades a la narració d’un conte:
- Vocabulari adient. Quan parlem de dirigir-nos als infants amb un vocabulari adient, no ens estem referint a fer ús d’un vocabulari empobrit, sinó d’utilitzar paraules concretes i adequades.
- Ritme, entonació adequat. La veu i l’entonació (capacitat de donar ritme) és música, i en els contes, és una eina clau.
- Vocalització clara. S’ha d’utilitzar una vocalització clara i concisa, per tal d’aconseguir una bona atenció i enteniment per part dels oients.
- Gestió de la mirada. Quan mires a una persona directament als ulls, la englobes dins del conte.
- Expressivitat gestual. Ajuda a corroborar alguna idea i visualitzar algun concepte.
- Silencis i interrogatoris. Els silencis creen expectatives, i els interrogatoris engloben dins la historia.
- Expressivitat sonora i musical. La música acompanya, recrea i augmenta les sensacions – millora la comprensió-. L’acompanyament musical és important i s’ha de potenciar.
- Compartir l’acció fent participar. Interpretar per a que els infants entrin i interactuïn en l’acció.
- Creació de clímax. De la mateixa manera que l’entonació, el clímax marca el ritme i l’expectativa del que succeeix.
A part de tot això que acabo d’anomenar, tot conte precisa també de l’explicació d’un temps i un espai real o imaginari, però alhora comprensible - obrir i tancar el conte adequadament-.
Amb els infants, els contes no només han de començar amb un temps determinat adequat al seu coneixement (ex. Fa molt i molt de temps), sinó que a més, també s’han de situar en un espai concret (ex. a dalt de la muntanya...).

Tots els ítems anomenats, s’han de complir per a poder explicar un conte correctament, ara bé, tot ells, en referencia si el conte s’explica d’una manera personificada.
En l’actualitat, hi ha moltes maneres d’explicar contes, i tot i que no es compleixin totes les estratègies i capacitats anomenades, n’hi ha d’algunes que en són imprescindibles. I un exemple de tot això, és el que mostro a continuació:

Ara ja per finalitzar, enllaçant tota aquesta part amb la pràctica portada a terme en el seminari del dia 21/10/11, dir que en el conte que juntament amb el meu grup vaig haver d’exposar “Cauen les fulles”, vam intentar incloure la majoria dels ítems destacats i que, en conseqüència, el resultat va quedar força favorable.
A continuació, us mostro una imatge de les titelles elaborades i utilitzades, per a l’exposició del conte:


Un conte no és explicar un conte, és saber integrar dins la societat i al medi que ens envolta, a les persones que ho componen.

MEDI NATURAL

Què estic aprenent cuidant un insecte pal?
Cuidant l’insecte pal estic aprenent un gran ventall de nous coneixements, i és que partint del mateix dia de l’obtenció, a l’arribar a casa ja vaig realitzar una detallada recerca d’informació sobre les diferents qüestions plantejades a classe:

“Els fásmidos o fasmatodeos (Phasmatodea) són un ordre d'insectes neópters, coneguts comunament com a insectes pal i insectes fulla a causa del seu aspecte corporal.
Viuen generalment sobre arbustos i arbres dels quals s'alimenten; tant si són cries com a adults, els insectes pal es refugien dels seus enemics amagant-se entre la vegetació.
Els insectes pal no s'allunyen de la seva planta nutrícia durant el dia i esperen al fet que arribi a la nit per alimentar-se (són animals nocturns). No obstant això, no totes les nits els serveixen per a les seves curtes correries (amb prou feines dos metres de distància). Aquests animals només acostumen a abandonar el seu refugi en les nits càlides i sense vent. El fort vent o la humitat ambiental elevada sembla incomodar als insectes pal. Solament mostren actius ben entrada la nit, per la qual cosa de dia, per culpa dels seus grans dots per al camuflatge ens serà gairebé impossible veure a algun d'aquests animals mimetitzats entre el fullatge dels arbustos, encara que ho tinguem davant dels nostres ulls.
Els insectes pal joves, sobretot els nounats, són molt més actius que els adults i poden recórrer grans distàncies per allunyar-se molt del seu lloc d'origen (també és quan són més diürns). No obstant això, quan arriben a l'edat adulta es tornen animals molt mandrosos i rarament es desplacen més de 3 metres al llarg de tot una nit.”


Desgraciadament, tot i la informació obtinguda i en relació posada en pràctica, després d’una setmana sense menjar absolutament res, el nostre Mashi Miru va morir. A causa de la noticia vam quedar totes molt afectades i, en conseqüència, independentment de la temàtica a seguir, ens vam començar a moure per tal d’intentar aconseguir un altre insecte pal – el volíem tenir i el volíem cuidar!
Després de molt buscar el vaig aconseguir localitzar en una botiga de St. Cugat, però la classe de Didàctica del coneixement del medi natural començava a les 08.30h., mentre que per altre banda, a l’establiment ens van dir que el tindrien aquell mateix dia a partir de les 12.00h. del migdia. En Josep Bonil ens va comentar que en podíem agafar un altre del laboratori, i al finalitzar la classe, hi vam anar directament. Per fi, ja tornàvem a tenir el nostre insecte, en Mashi Miru 2.
Aquesta primera setmana me’l vaig emportar a casa i, la veritat, és que va tenir una molt bona rebuda per part de tots; a excepció del meu pare, cap dels altres n’havia vist mai cap amb anterioritat.
Seguit de la construcció de l’habitat, el següent pas a fer, era un anàlisi exhaustiu generalitzat. Un estudi no tan sols influenciat per les diverses interrelacions efectuades a causa de la pròpia naturalesa, sinó també pels diferents comportaments i accions portades a terme.
De la mateixa manera que els infants que apareixen a l’article “Observar i mantenir grills a l’aula per construir el model d’ésser viu”, jo en un inici tan sols veia l’insecte pal, l’aigua, l’heura i la terra; mentre que posteriorment, vaig detectar al terrari una situació diferent, amb nombroses defecacions, les fulles rossegades i la quantitat d’aigua reduïda. “És la dinàmica en la qual l’insecte pal va canviant i, alhora, l’ambient canvia”.
(imatge del terrari amb les fulles rossegades) 

(imatge de l’insecte bevent aigua)

Seguidament, enllaçant la pràctica portada a terme en el seminari del dia 21/10/11 i seguint l’article dels grills citat anteriorment, l’insecte pal igual que tots els organismes superiors, estan formats per diferents parts interrelacionades les unes amb les altres, unes parts necessàries de coneixement.
“Cada ésser viu presenta unes estructures que possibiliten la seva nutrició, la seva respiració, la circulació o transport de substàncies per l’interior del seu cos, la seva reproducció, el seu desenvolupament, el seu sosteniment, el seu moviment, la seva regulació interna, la seva relació amb els estímuls de l’ambient; cada una de les esmentades estructures és diferent de les altres.”
L’objectiu del seminari doncs, consistia en intentar representar gràficament el procés digestiu (nutrició, transport, defecació) de l’insecte, al menjar-se una fulla d’heura. Què passa dins el cos perquè entrin fulles i surtin excrements?
La pràctica es va haver de portar a terme en equip i això, sens dubte, la va enriquir enormement; diverses visions i opinions sobre el mateix aspecte. Més o menys totes les components teníem una idea similar  i aproximada sobre el que se’ns demanava, però tot i això, ens vam haver de posar d’acord i coordinar conjuntament, sobre la manera d’elaboració i representació de la idea.
“Solo se ve lo que se tiene ya dentro del ojo.”
“Nunca siempre igual, nunca siempre diferente.”
Cap dels grups tenia una consciència exacte sobre quin era el correcte sistema digestiu, però fent ús dels propis coneixements tot encaixats amb els de les altres components, ho vàrem intentar construir. Nosaltres en el nostre cas, ens vam basar en la digestió d’un ésser humà i el vam aplicar a l’insecte pal, per tal de fer-ho més entenedor per a la resta.
Finalment, aquest va ser el nostre resultat:
Com ja he comentat unes línies més amunt, aquesta imatge era la nostra idea i és que independentment de què fos certa o no, la vam escollir i la vam tirar endavant. Aquesta és la idea que haurem d’inculcar als nostres alumnes una vegada siguem mestres, el fet de que per molt que tinguin certa manca d’informació, han de continuar i intentar-ho sense rendir-se, tot recolzant-se d’allò que ja saben amb anterioritat. Després, ja estarem nosaltres per acabar de resoldre els possibles dubtes o problemes que no hagin estat capaços de resoldre per ells mateixos.

A continuació, enllacant amb la pràctica del dia 18/11/11, Què és per nosaltres observar? Observar està dintre dels procediments propis de la ciència i mirant atentament el meu insecte pal, per mi observar és: aprendre, conèixer, preguntar, mirar, deduir, assimilar, detallar, descriure, intencionalitat, reconèixer, fer hipòtesis, comparar, reflexionar, relacionar, ampliar coneixements, vivenciar, analitzar i experimentar. La manera d’observar està condicionada per la finalitat de dita observació, i en el meu cas, tota ella és centra amb en Mashi Miru 2.

Finalment, com a última puntualització, m’agradaria comentar que segons la meva opinió, el grau de riquesa competencial de la proposta didàctica que es presenta és força rellevant, ja que hi ha una gran quantitat d’ítems que es fomenten i treballen àmpliament, al llarg de tota l’activitat.
Aquesta pràctica es centra en desenvolupar el pensament a partir de la comunicació, les activitats experimentals i la relació afectiva. Què més se li pot demanar a una pràctica?
Certament, totes aquestes accions són portades a terme a partir d’una elevada autonomia, tenint en compte que nosaltres som en tot moment protagonistes directes en el desenvolupament d’aquestes i que això, sens dubte, genera un elevat grau d’estimulació. En relació doncs, es pot comprovar que el fet de cuidar un insecte pal, no solament és una tasca atractiva per a nosaltres, sinó que també és una mètode diferent d’aprendre ciències, perfectament aplicable als infants –connectaran el seu propi pensament, amb el pensament científic, tot connectant la seva realitat amb el medi que els envolta-.
L’interès, l’observació i la motivació en aquest projecte em fa avançar per voluntat pròpia i és per aquesta raó, que per mi: Això, és ciència!


MEDI SOCIAL/MEDI NATURAL
Tota acció, sigui educativa o no, precisa d’uns coneixements i d’una posada en pràctica, per tal d’afavorir una correcta assimilació i  aprofundiment d’aquesta.
En les dues classes magistrals es van tractar temes fàcilment aplicables d’una manera pràctica, i és per aquest motiu, que aprofitant aquesta oportunitat, en els seminaris corresponents ho vàrem portar a terme.
A la classe magistral de medi social vam estar treballant els “contes”, juntament amb les diverses tècniques aplicables, per tal de poder-los explicar correctament a un públic que ens escolti; en el nostre cas, als infants que tindrem un cop acabem la carrera i per fi, siguem mestres d’educació infantil.
Així doncs, pel seminari vam haver de preparar-nos un conte i exposar-lo davant de les companyes, com si d’infants es tractessin.
Per altre banda, a la classe magistral de medi natural, vam estar treballant la idea dels sabers: saber fer, saber ser/estar i saber coneixements, aplicats a diversos fets i fenòmens que ens envolten diàriament.
I en aquest segon seminari, seguint la manera de medi socials, vam haver de fer l’exercici vers el que havíem tractat anteriorment; ara bé, aquí no era saber com vam sortir de la panxa de la mare (classe magistral), sinó que era saber què passa dins el cos del nostre insecte pal, perquè entrin fulles i surtin excrements.
D’una manera o d’una altre, els dos àmbits de l’assignatura tendeixen a desenvolupar-se d’una manera força similar i paral·lela, i això és el que hem fa veure cada vegada més, l’estreta relació que entre aquests dos existeix.

23/09/11

MEDI SOCIAL

Consciència ecològica

Seguint el fil conductor de la classe anterior, el que hem après en aquesta classe és que tots tenim una consciencia ecològica, perquè en funció a la teoria de la complexitat, tot està relacionat.
Una persona sense límits (un infant) no té referents i és per això, que sovint porta a terme determinades conductes inadequades; en aquest punt és on hauria d’aparèixer la figura de l’adult i guiar a l’infant pel camí adequat a seguir. Indubtablement, els adults som un referent i un model pel més petits, i aquesta tasca recaurà en totes nosaltres notablement, com a futures mestres d’educació infantil.
Aquesta cultura que ens és pròpia no solament s’aprèn amb el que es veu, sinó també amb el que es sent; i aquí, el nostre paper és fonamental -som transmissors i models d’una cultura-.
L’àrea del coneixement del Medi Social, és continu i és per això, que no tan sols s’ha de treballar, sinó que també s’ha de potenciar.

Hem de promoure una pas de la consciencia constructivista, a la consciencia ecològica. No ens hem de queixar, sinó actuar en conseqüència.

MEDI NATURAL
L’insecte Pal
La proposta d’haver de cuidar un insecte pal em va sobtar enormement, però sincerament, la idea em va fascinar des del primer instant.
Anteriorment, en algun documental televisiu ja havia vist aquest insecte però fora d’aquí, no en sabia absolutament res.


Arrel de la meva ignorància sobre aquest insecte, em vaig començar a plantejar una gran quantitat de preguntes, com ara: «què menjava?»; «com bevia?»; «què feia?»; «com es desplaçava?»; «quantes hores dormia?»; «mossegava?»; etc. i ràpidament em vaig adonar, de que necessitava informar-me i documentar-me sobre el tema en qüestió.
Passada una estona, un membre de cada grup va haver d’anar a agafar un insecte pal i una vegada que aquest el vaig tenir per fi a les mans, em va sorgir la necessitat immediata de posar-li un nom. Conjuntament amb les diverses components del grup vam estar força estona debatent, però finalment en vam trobar un, el definitiu: Mashi Miru.

Amb el nostre insecte pal, el que havíem de fer era un procés d’investigació d’informació grupal, a través de l’observació directa de l’animal en el seu ambient. Totes les membres del grup l’havíem d’observar i és, per aquest motiu, que de forma consensuada vam decidir que cada setmana i de manera rotativa, el tingués una de les components.
En relació a l’article “Observar i mantenir grills a l’aula per construir el model d’ésser viu” de Rosa M. Pujol i Josep Bonil, construir el model d’ésser viu comporta necessàriament deixar d’estudiar els organismes com a sistemes aïllats i fer-ho des de la perspectiva de la complementarietat entre la seva organització i la de l’ambient on viuen. Tot organisme és una unitat i per tant, s’ha de treballar en conjunt.
És obvi que per a poder començar a estudiar i tractar qualsevol tipus d’ésser viu, en aquest cas l’insecte pal, ens serà precís portar a terme un estudi i així poder-lo situar, en un ambient i en unes condicions adients.

Tal com cita l’article esmentat: “La interacció d’un organisme i el seu ambient, va associada a una continua successió de canvis que permeten mantenir-lo en vida”.

Fent referencia a l’article “La construcció del coneixement científic dels 3 als 12 anys. Què en sabem?” de Jordi Martí, les ciències són complicades i complexes i, en conseqüència, una de les qüestions més polèmiques i originaries d’interrogants. Amb la obtenció de l’insecte, l‘aparició de noves preguntes serà un fet constant i repetitiu i és aquí, on juntament amb els nous coneixements apresos a les classes, com a estudiants universitaris, hem de començar a avançar, investigar i intentar resoldre els dubtes que ens vagin sorgint, per pròpia iniciativa.
El coneixement científic és sinònim d’incògnita, pràctica, descobriment, experiència, reflexió, decisió, iniciativa i autonomia; tot un complex el qual, sens dubte, el resumeix com a element important i rellevant dins la nostra societat.

Finalment, destacar que la idea que siguem nosaltres mateixos els qui experimentem en primera persona la situació és indubtablement la millor manera, ja que descobrim, compartim i alhora ens enriquim, de múltiples coneixements.

MEDI SOCIAL/MEDI NATURAL
Els mestres són un model i un referent pels alumnes, i és que per més que seguim avançant en els cursos escolars, ells sempre saben més que nosaltres o, com a mínim, en referencia a allò que ens ensenyen.
Ensenyar no és una tasca senzilla o fàcil, però sempre s’ha de tenir present una idea, i és que tant pel que fa a la consciencia ecològica, com pel que fa a l’aprenentatge compartit, tot ell es recolza d’una mateixa base que ens permet avançar fermament: “Els infants, des de molt petits, disposen de cossos de coneixement sobre aspectes significatius del món”. “La construcció del coneixement científic dels 3 als 12 anys. Què en sabem?” de Jordi Martí.
El coneixement evoluciona diàriament i és per aquest motiu, que els majors transmissors d’aquests, els mestres, s’han de “renovar” constantment, tot compartint idees i maneres de fer. En relació a l’article citat, per contribuir a desenvolupar el pensament social i natural dels nois i noies, cal que hi hagi una coordinació pedagògica real (i no retòrica), de tots els mestres que intervenen en les diferents etapes o cicles d’infantil i primària. Així doncs, és per això que molts dels treballs a realitzar en la carrera són en grup?
Nosaltres dins d’uns anys també impartirem aquesta tasca i en conseqüència, també serem un model a seguir, necessari de renovació i fomentat en la col·laboració.

16/09/11

MEDI SOCIAL
Fonaments

A aquesta primera classe de Didàctica del coneixement del medi social, jo ja anava amb una sèrie d’idees preconcebudes sobre el temari que anàvem a portar a terme, però la sorpresa va ser meva, quan va resultar que aquestes no tenien res a veure amb l’autèntica realitat.
Durant la primer part de la classe, la professora Pilar Comes, ens va estar fent una àmplia i detallada explicació biogràfica i, sincerament, aquesta em va fer veure que per moltes dificultats o obstacles que et puguin sorgir, amb entusiasme i valentia es pot tirar endavant.
“Un bon mestre, s’ha de conèixer a si mateix”.
Per altre banda, durant la segona i restant part de la classe, vam estar parlant i pensant en el món en el que vivim, un món complex i en xarxa, inevitablement conseqüent de la revolució tecnològica.

El món sempre el pensem en relació al que sabem i al que ens han ensenyat, però s’ha de tenir present que a causa de l’enorme complexitat d’aquest, la majoria dels seus ítems sempre quedaran fora del nostre abast.

Tal i com he citat, la revolució tecnològica està a l’ordre del dia, ens modifica contínuament la percepció que tenim del món, però tot i això, aquesta situació segueix avançant frenèticament sense poder-hi fer res.

A continuació, es mostren uns possibles exemples representatius, que vaig seleccionar per a mostrar la idea treballada a classe:

Como explicar el nacimiento de un niño en el siglo XXI?
Un buen día, un hijo le pregunta a su padre:

  - Papá, como nací yo?

  - Muy bien hijo, era de suponer que alguna vez debíamos hablar de ésto, y te voy a explicar lo que debes saber:

Un dia, Papá y Mamá se conectaron a través de Facebook.

Papá le mando a Mamá un e-mail para vernos en un cybercafé.

Descubrimos que teníamos muchas cosas en común y nos entendíamos muy bien.

Papá y Mamá decidieron entonces compartir sus archivos.

- Mamá notó entonces que papá tenía un gran disco duro y  nos metimos disimuladamente en el CCO: del W.C.

 Ahí fue cuando Papá descubrió la Banda Ancha de máma y no pudo evitar introducir su Pendrive en el puerto USB de Mamita.

- Cuando empezaron a descargarse los archivos, nos dimos cuenta que no teníamos Firewall...!!!

Era ya muy tarde para cancelar la descarga e imposible de borrar los archivos.

Así es que, a los nueve meses.............. .....nos apareció el VIRUS....!!!
.....Entendiste....????





Sens dubte va ser una classe molt dinàmica i interessant, a través de la qual ens vam poder endinsar fàcilment, dins les seves pupil·les.

MEDI NATURAL
Los trazos de la canción
La primera classe de Didàctica del coneixement del medi natural va tenir un inici bastant interessant, i és que aquesta es va iniciar tot fent referencia, a “Los trazos de la canción”.

En aquesta primera part de la classe, tal i com ens va explicar en Josep Bonil, els aborígens (persones natals) d’Austràlia no tenien mapes elaborats sobre el territori i per a poder-se desplaçar, feien ús de les cançons (ex. a l’arribar a l’arbre, gira a la dreta).
Quan un aborigen anava a un altre de les zones del territori, els habitants d’aquella zona li ensenyaven les cançons d’aquell nou espai per a que aquest es pogués orientar. A major coneixement de cançons, major nivell de saviesa – les cançons connecten a les persones-.
“Sobre todo, no pierdas tu deseo de caminar: Todos los días camino hasta encontrarme en un estado de bienestar y para evitar cualquier enfermedad; caminando he logrado mis mejores ideas, y no conozco pensamiento alguno, por gravoso que sea, del cual uno no pueda librarse caminando... si uno se sienta y se queda inmóvil, más posibilidades habrá de que se sienta enfermo... De manera que si uno sigue caminando, todo estará bien.”
Soren Kierkegaard, Carta a Jette (1847).
“Los trazos de la canción”.
A continuació, en la segona part de la classe, en grups de 5 persones vam haver de completar una graella seguint el suport d’un conjunt de diapositives. En aquestes diapositives hi havia una sèrie d’imatges, les quals intentaven representar des de diversos punts de vista, una classe de ciències.
En primer lloc, cadascuna de les components del grup va haver d’interpretar i atorgar un o varis adjectius per a cada classe, els quals clarament, potenciessin la definició o significat d’aquestes.
En segon lloc, en grup vam posar en comú les diferents opinions, i així arribar de manera consensuada, a un adjectiu comú tot recolzat d’una justificació raonada.
En tercer lloc, amb tota la classe vam haver de compartir allò que havíem anotat.
I en quart, i últim lloc, per grups vam seleccionar una imatge que per a nosaltres mostrés el que enteníem per una classe de ciències.
Totes les membres del grup, de manera individualitzada, va buscar una imatge i una música i quan ens vam ajuntar, de totes les imatges cercades, vam seleccionar aquella que segons la nostra opinió generalitzada, representava més bé la idea a mostrar.

La imatge que vaig seleccionar, va ser la següent:

Des del meu punt de vista, una classe de ciències podria entendre’s com un cub de rubik: un element que precisa de temps, dedicació, esforç, error i encert; però el qual sempre després de tot, ens permet arribar i aconseguir el mateix objectiu final.

Això pel que fa a la imatge, i pel que es refereix a la música, vaig escollir una simfonia de la pel·lícula de Crepúsculo la qual té un inici tranquil amb una posterior progressió més animada. El principi és difícil i complicat, però una vegada ja comencés a veure que les peces encaixen, la cosa es comença a animar.
Personalment, la meva proposta em convencia enormement però alhora de posar-ho en comú, tal i com he comentat anteriorment, es va acabar escollint la que per consens, representava més bé la idea a mostrar.

MEDI SOCIAL/MEDI NATURAL

La meva idea preconcebuda sobre l’assignatura en qüestió, era que les dues parts que la componen serien una continuació de l’assignatura de “Societat, Ciència i Cultura” que es cursa a 1r de carrera, en canvi però, la sorpresa va estat meva quan al menys aquest primer dia, els dos àmbits van prendre un rumb completament diferent.

Tant la classe de medi social com la classe de medi naturals, no van seguir el transcurs que jo m’esperava, però la veritat, és totes dues em van sobtar positivament.
Hem vist que hi ha diferents ideals sobre com fer una classe de ciències, però paral·lelament, també ho hem vist d’una classe de socials. Totes dues intenten donar resposta i explicar les característiques i conseqüències del medi que ens envolta, i sincerament, crec que conforme més ens anem endinsant, més relació i connexió  entre elles hi podrem trobar.