14/10/11

MEDI SOCIAL

Els contes

El conte és una narració breu de caràcter fictici protagonitzada per un grup reduït de personatges i amb un argument senzill; una eina didàctica i d’aprenentatge presents en la societat. El conte és transmès en origen per via oral (escolta, lectura) des de temps immemorials; amb la modernització, s'han creat noves formes, com els audiollibres, de manera que avui dia poden conèixer-los, com antany, persones que no sàpiguen llegir o que ja no puguin per pèrdua de visió.

http://es.wikipedia.org/wiki/Cuento

Tot canvia i es modifica amb el pas del temps i, sens dubte, els contes no en són ninguna excepció.

En l’època de la Prehistòria òbviament encara no havia aparegut l’escriptura, però tot i això, en aquesta era ja es portava a terme l’elaboració d’imatges representatives. Aquestes imatges eren les anomenades pintures rupestres o parietals, fetes a les parets de l’interior de les coves, amb l’objectiu de poder representar diverses histories.

Anys després, va sorgir l’escriptura i amb ella una àmplia quantitat de tipologies, però les més destacables, són les referents als contes populars o tradicionals. Contes recollits per diferents escriptors, enfocats a moralitzar i a ensenyar “moralejas” als lectors.

Explicar un conte no és una tasca senzilla i és que per a fer-ho correctament es precisa d’un domini, vers l’ús de diverses estratègies didàctiques i capacitats comunicatives associades a la narració d’un conte:

- Vocabulari adient. Quan parlem de dirigir-nos als infants amb un vocabulari adient, no ens estem referint a fer ús d’un vocabulari empobrit, sinó d’utilitzar paraules concretes i adequades.

- Ritme, entonació adequat. La veu i l’entonació (capacitat de donar ritme) és música, i en els contes, és una eina clau.

- Vocalització clara. S’ha d’utilitzar una vocalització clara i concisa, per tal d’aconseguir una bona atenció i enteniment per part dels oients.

- Gestió de la mirada. Quan mires a una persona directament als ulls, la englobes dins del conte.

- Expressivitat gestual. Ajuda a corroborar alguna idea i visualitzar algun concepte.

- Silencis i interrogatoris. Els silencis creen expectatives, i els interrogatoris engloben dins la historia.

- Expressivitat sonora i musical. La música acompanya, recrea i augmenta les sensacions – millora la comprensió-. L’acompanyament musical és important i s’ha de potenciar.

- Compartir l’acció fent participar. Interpretar per a que els infants entrin i interactuïn en l’acció.

- Creació de clímax. De la mateixa manera que l’entonació, el clímax marca el ritme i l’expectativa del que succeeix.

A part de tot això que acabo d’anomenar, tot conte precisa també de l’explicació d’un temps i un espai real o imaginari, però alhora comprensible - obrir i tancar el conte adequadament-.

Amb els infants, els contes no només han de començar amb un temps determinat adequat al seu coneixement (ex. Fa molt i molt de temps), sinó que a més, també s’han de situar en un espai concret (ex. a dalt de la muntanya...).

Tots els ítems anomenats, s’han de complir per a poder explicar un conte correctament, ara bé, tot ells, en referencia si el conte s’explica d’una manera personificada.

En l’actualitat, hi ha moltes maneres d’explicar contes, i tot i que no es compleixin totes les estratègies i capacitats anomenades, n’hi ha d’algunes que en són imprescindibles. I un exemple de tot això, és el que mostro a continuació:

Ara ja per finalitzar, enllaçant tota aquesta part amb la pràctica portada a terme en el seminari del dia 21/10/11, dir que en el conte que juntament amb el meu grup vaig haver d’exposar “Cauen les fulles”, vam intentar incloure la majoria dels ítems destacats i que, en conseqüència, el resultat va quedar força favorable.

A continuació, us mostro una imatge de les titelles elaborades i utilitzades, per a l’exposició del conte:

Un conte no és explicar un conte, és saber integrar dins la societat i al medi que ens envolta, a les persones que ho componen.

MEDI NATURAL

Què estic aprenent cuidant un insecte pal?

Cuidant l’insecte pal estic aprenent un gran ventall de nous coneixements, i és que partint del mateix dia de l’obtenció, a l’arribar a casa ja vaig realitzar una detallada recerca d’informació sobre les diferents qüestions plantejades a classe:

“Els fásmidos o fasmatodeos (Phasmatodea) són un ordre d'insectes neópters, coneguts comunament com a insectes pal i insectes fulla a causa del seu aspecte corporal.

Viuen generalment sobre arbustos i arbres dels quals s'alimenten; tant si són cries com a adults, els insectes pal es refugien dels seus enemics amagant-se entre la vegetació.

Els insectes pal no s'allunyen de la seva planta nutrícia durant el dia i esperen al fet que arribi a la nit per alimentar-se (són animals nocturns). No obstant això, no totes les nits els serveixen per a les seves curtes correries (amb prou feines dos metres de distància). Aquests animals només acostumen a abandonar el seu refugi en les nits càlides i sense vent. El fort vent o la humitat ambiental elevada sembla incomodar als insectes pal. Solament mostren actius ben entrada la nit, per la qual cosa de dia, per culpa dels seus grans dots per al camuflatge ens serà gairebé impossible veure a algun d'aquests animals mimetitzats entre el fullatge dels arbustos, encara que ho tinguem davant dels nostres ulls.

Els insectes pal joves, sobretot els nounats, són molt més actius que els adults i poden recórrer grans distàncies per allunyar-se molt del seu lloc d'origen (també és quan són més diürns). No obstant això, quan arriben a l'edat adulta es tornen animals molt mandrosos i rarament es desplacen més de 3 metres al llarg de tot una nit.”

http://es.wikipedia.org/wiki/Phasmatodea

Desgraciadament, tot i la informació obtinguda i en relació posada en pràctica, després d’una setmana sense menjar absolutament res, el nostre Mashi Miru va morir. A causa de la noticia vam quedar totes molt afectades i, en conseqüència, independentment de la temàtica a seguir, ens vam començar a moure per tal d’intentar aconseguir un altre insecte pal – el volíem tenir i el volíem cuidar!

Després de molt buscar el vaig aconseguir localitzar en una botiga de St. Cugat, però la classe de Didàctica del coneixement del medi natural començava a les 08.30h., mentre que per altre banda, a l’establiment ens van dir que el tindrien aquell mateix dia a partir de les 12.00h. del migdia. En Josep Bonil ens va comentar que en podíem agafar un altre del laboratori, i al finalitzar la classe, hi vam anar directament. Per fi, ja tornàvem a tenir el nostre insecte, en Mashi Miru 2.

Aquesta primera setmana me’l vaig emportar a casa i, la veritat, és que va tenir una molt bona rebuda per part de tots; a excepció del meu pare, cap dels altres n’havia vist mai cap amb anterioritat.

Seguit de la construcció de l’habitat, el següent pas a fer, era un anàlisi exhaustiu generalitzat. Un estudi no tan sols influenciat per les diverses interrelacions efectuades a causa de la pròpia naturalesa, sinó també pels diferents comportaments i accions portades a terme.

De la mateixa manera que els infants que apareixen a l’article “Observar i mantenir grills a l’aula per construir el model d’ésser viu”, jo en un inici tan sols veia l’insecte pal, l’aigua, l’heura i la terra; mentre que posteriorment, vaig detectar al terrari una situació diferent, amb nombroses defecacions, les fulles rossegades i la quantitat d’aigua reduïda. “És la dinàmica en la qual l’insecte pal va canviant i, alhora, l’ambient canvia”.

(imatge del terrari amb les fulles rossegades) 

(imatge de l’insecte bevent aigua)

Seguidament, enllaçant la pràctica portada a terme en el seminari del dia 21/10/11 i seguint l’article dels grills citat anteriorment, l’insecte pal igual que tots els organismes superiors, estan formats per diferents parts interrelacionades les unes amb les altres, unes parts necessàries de coneixement.

“Cada ésser viu presenta unes estructures que possibiliten la seva nutrició, la seva respiració, la circulació o transport de substàncies per l’interior del seu cos, la seva reproducció, el seu desenvolupament, el seu sosteniment, el seu moviment, la seva regulació interna, la seva relació amb els estímuls de l’ambient; cada una de les esmentades estructures és diferent de les altres.”

L’objectiu del seminari doncs, consistia en intentar representar gràficament el procés digestiu (nutrició, transport, defecació) de l’insecte, al menjar-se una fulla d’heura. Què passa dins el cos perquè entrin fulles i surtin excrements?

La pràctica es va haver de portar a terme en equip i això, sens dubte, la va enriquir enormement; diverses visions i opinions sobre el mateix aspecte. Més o menys totes les components teníem una idea similar  i aproximada sobre el que se’ns demanava, però tot i això, ens vam haver de posar d’acord i coordinar conjuntament, sobre la manera d’elaboració i representació de la idea.

“Solo se ve lo que se tiene ya dentro del ojo.”

“Nunca siempre igual, nunca siempre diferente.”

Cap dels grups tenia una consciència exacte sobre quin era el correcte sistema digestiu, però fent ús dels propis coneixements tot encaixats amb els de les altres components, ho vàrem intentar construir. Nosaltres en el nostre cas, ens vam basar en la digestió d’un ésser humà i el vam aplicar a l’insecte pal, per tal de fer-ho més entenedor per a la resta.

Finalment, aquest va ser el nostre resultat:

Com ja he comentat unes línies més amunt, aquesta imatge era la nostra idea i és que independentment de què fos certa o no, la vam escollir i la vam tirar endavant. Aquesta és la idea que haurem d’inculcar als nostres alumnes una vegada siguem mestres, el fet de que per molt que tinguin certa manca d’informació, han de continuar i intentar-ho sense rendir-se, tot recolzant-se d’allò que ja saben amb anterioritat. Després, ja estarem nosaltres per acabar de resoldre els possibles dubtes o problemes que no hagin estat capaços de resoldre per ells mateixos.

A continuació, enllacant amb la pràctica del dia 18/11/11, Què és per nosaltres observar? Observar està dintre dels procediments propis de la ciència i mirant atentament el meu insecte pal, per mi observar és: aprendre, conèixer, preguntar, mirar, deduir, assimilar, detallar, descriure, intencionalitat, reconèixer, fer hipòtesis, comparar, reflexionar, relacionar, ampliar coneixements, vivenciar, analitzar i experimentar. La manera d’observar està condicionada per la finalitat de dita observació, i en el meu cas, tota ella és centra amb en Mashi Miru 2.

Finalment, com a última puntualització, m’agradaria comentar que segons la meva opinió, el grau de riquesa competencial de la proposta didàctica que es presenta és força rellevant, ja que hi ha una gran quantitat d’ítems que es fomenten i treballen àmpliament, al llarg de tota l’activitat.

Aquesta pràctica es centra en desenvolupar el pensament a partir de la comunicació, les activitats experimentals i la relació afectiva. Què més se li pot demanar a una pràctica?

Certament, totes aquestes accions són portades a terme a partir d’una elevada autonomia, tenint en compte que nosaltres som en tot moment protagonistes directes en el desenvolupament d’aquestes i que això, sens dubte, genera un elevat grau d’estimulació. En relació doncs, es pot comprovar que el fet de cuidar un insecte pal, no solament és una tasca atractiva per a nosaltres, sinó que també és una mètode diferent d’aprendre ciències, perfectament aplicable als infants –connectaran el seu propi pensament, amb el pensament científic, tot connectant la seva realitat amb el medi que els envolta-.

L’interès, l’observació i la motivació en aquest projecte em fa avançar per voluntat pròpia i és per aquesta raó, que per mi: Això, és ciència!

MEDI SOCIAL/MEDI NATURAL

Tota acció, sigui educativa o no, precisa d’uns coneixements i d’una posada en pràctica, per tal d’afavorir una correcta assimilació i  aprofundiment d’aquesta.

En les dues classes magistrals es van tractar temes fàcilment aplicables d’una manera pràctica, i és per aquest motiu, que aprofitant aquesta oportunitat, en els seminaris corresponents ho vàrem portar a terme.

A la classe magistral de medi social vam estar treballant els “contes”, juntament amb les diverses tècniques aplicables, per tal de poder-los explicar correctament a un públic que ens escolti; en el nostre cas, als infants que tindrem un cop acabem la carrera i per fi, siguem mestres d’educació infantil.

Així doncs, pel seminari vam haver de preparar-nos un conte i exposar-lo davant de les companyes, com si d’infants es tractessin.

Per altre banda, a la classe magistral de medi natural, vam estar treballant la idea dels sabers: saber fer, saber ser/estar i saber coneixements, aplicats a diversos fets i fenòmens que ens envolten diàriament.

I en aquest segon seminari, seguint la manera de medi socials, vam haver de fer l’exercici vers el que havíem tractat anteriorment; ara bé, aquí no era saber com vam sortir de la panxa de la mare (classe magistral), sinó que era saber què passa dins el cos del nostre insecte pal, perquè entrin fulles i surtin excrements.

D’una manera o d’una altre, els dos àmbits de l’assignatura tendeixen a desenvolupar-se d’una manera força similar i paral·lela, i això és el que hem fa veure cada vegada més, l’estreta relació que entre aquests dos existeix.