martes, 25 de octubre de 2011

23/09/11

MEDI SOCIAL

Consciència ecològica

Seguint el fil conductor de la classe anterior, el que hem après en aquesta classe és que tots tenim una consciencia ecològica, perquè en funció a la teoria de la complexitat, tot està relacionat.
Una persona sense límits (un infant) no té referents i és per això, que sovint porta a terme determinades conductes inadequades; en aquest punt és on hauria d’aparèixer la figura de l’adult i guiar a l’infant pel camí adequat a seguir. Indubtablement, els adults som un referent i un model pel més petits, i aquesta tasca recaurà en totes nosaltres notablement, com a futures mestres d’educació infantil.
Aquesta cultura que ens és pròpia no solament s’aprèn amb el que es veu, sinó també amb el que es sent; i aquí, el nostre paper és fonamental -som transmissors i models d’una cultura-.
L’àrea del coneixement del Medi Social, és continu i és per això, que no tan sols s’ha de treballar, sinó que també s’ha de potenciar.

Hem de promoure una pas de la consciencia constructivista, a la consciencia ecològica. No ens hem de queixar, sinó actuar en conseqüència.

MEDI NATURAL
L’insecte Pal
La proposta d’haver de cuidar un insecte pal em va sobtar enormement, però sincerament, la idea em va fascinar des del primer instant.
Anteriorment, en algun documental televisiu ja havia vist aquest insecte però fora d’aquí, no en sabia absolutament res.


Arrel de la meva ignorància sobre aquest insecte, em vaig començar a plantejar una gran quantitat de preguntes, com ara: «què menjava?»; «com bevia?»; «què feia?»; «com es desplaçava?»; «quantes hores dormia?»; «mossegava?»; etc. i ràpidament em vaig adonar, de que necessitava informar-me i documentar-me sobre el tema en qüestió.
Passada una estona, un membre de cada grup va haver d’anar a agafar un insecte pal i una vegada que aquest el vaig tenir per fi a les mans, em va sorgir la necessitat immediata de posar-li un nom. Conjuntament amb les diverses components del grup vam estar força estona debatent, però finalment en vam trobar un, el definitiu: Mashi Miru.

Amb el nostre insecte pal, el que havíem de fer era un procés d’investigació d’informació grupal, a través de l’observació directa de l’animal en el seu ambient. Totes les membres del grup l’havíem d’observar i és, per aquest motiu, que de forma consensuada vam decidir que cada setmana i de manera rotativa, el tingués una de les components.
En relació a l’article “Observar i mantenir grills a l’aula per construir el model d’ésser viu” de Rosa M. Pujol i Josep Bonil, construir el model d’ésser viu comporta necessàriament deixar d’estudiar els organismes com a sistemes aïllats i fer-ho des de la perspectiva de la complementarietat entre la seva organització i la de l’ambient on viuen. Tot organisme és una unitat i per tant, s’ha de treballar en conjunt.
És obvi que per a poder començar a estudiar i tractar qualsevol tipus d’ésser viu, en aquest cas l’insecte pal, ens serà precís portar a terme un estudi i així poder-lo situar, en un ambient i en unes condicions adients.

Tal com cita l’article esmentat: “La interacció d’un organisme i el seu ambient, va associada a una continua successió de canvis que permeten mantenir-lo en vida”.

Fent referencia a l’article “La construcció del coneixement científic dels 3 als 12 anys. Què en sabem?” de Jordi Martí, les ciències són complicades i complexes i, en conseqüència, una de les qüestions més polèmiques i originaries d’interrogants. Amb la obtenció de l’insecte, l‘aparició de noves preguntes serà un fet constant i repetitiu i és aquí, on juntament amb els nous coneixements apresos a les classes, com a estudiants universitaris, hem de començar a avançar, investigar i intentar resoldre els dubtes que ens vagin sorgint, per pròpia iniciativa.
El coneixement científic és sinònim d’incògnita, pràctica, descobriment, experiència, reflexió, decisió, iniciativa i autonomia; tot un complex el qual, sens dubte, el resumeix com a element important i rellevant dins la nostra societat.

Finalment, destacar que la idea que siguem nosaltres mateixos els qui experimentem en primera persona la situació és indubtablement la millor manera, ja que descobrim, compartim i alhora ens enriquim, de múltiples coneixements.

MEDI SOCIAL/MEDI NATURAL
Els mestres són un model i un referent pels alumnes, i és que per més que seguim avançant en els cursos escolars, ells sempre saben més que nosaltres o, com a mínim, en referencia a allò que ens ensenyen.
Ensenyar no és una tasca senzilla o fàcil, però sempre s’ha de tenir present una idea, i és que tant pel que fa a la consciencia ecològica, com pel que fa a l’aprenentatge compartit, tot ell es recolza d’una mateixa base que ens permet avançar fermament: “Els infants, des de molt petits, disposen de cossos de coneixement sobre aspectes significatius del món”. “La construcció del coneixement científic dels 3 als 12 anys. Què en sabem?” de Jordi Martí.
El coneixement evoluciona diàriament i és per aquest motiu, que els majors transmissors d’aquests, els mestres, s’han de “renovar” constantment, tot compartint idees i maneres de fer. En relació a l’article citat, per contribuir a desenvolupar el pensament social i natural dels nois i noies, cal que hi hagi una coordinació pedagògica real (i no retòrica), de tots els mestres que intervenen en les diferents etapes o cicles d’infantil i primària. Així doncs, és per això que molts dels treballs a realitzar en la carrera són en grup?
Nosaltres dins d’uns anys també impartirem aquesta tasca i en conseqüència, també serem un model a seguir, necessari de renovació i fomentat en la col·laboració.

No hay comentarios:

Publicar un comentario